Salvamento gatuno (Disney 1941)

Dedico una entrada a l’anàlisi del curt de Disney “Salvamento gatuno” perquè ens mostra el poder comunicatiu i de condicionament de la imatge.
Durant la visualització d’aquest curt varem poder observar l’agressivitat de les imatges, la sintonia entre imatge i so per crear diferents emocions en l’espectador, la transferència de valors a partir de la humanització dels animals, el masclisme i representació del paper de la dona com a dolenta o assassina a través d’una planxa, l’autoritat de l’home davant de la dona pel fet que en Mickey fa de pare i posa l’ordre i les normes, i tot un seguit d’etcs i exemples que ens demostren el poder comunicatiu que tenen les imatges.
Aquest poder s’utilitza en molts casos per aconseguir una finalitat, un benefici, un avantatge sobre la resta de la societat. I per aconseguir aquest fet s’usa sovint la manipulació, la convicció de que necessites quelcom per viure, que és indispensable, tot i que les persones que no ho tenen no s’han mort pas. La publicitat usa aquestes tècniques, l’engany o la sensació de que t’oferten quelcom imprescindible per la teva felicitat... veiem-ne un exemple amb l’espot publicitari de Play Station, un espot antic però ple de misteris i imatges que t’inciten a l’ús d’un producte que ni tan sols publiciten verbalment, però que queda emmagatzemat en el teu subconscient.
Tampoc els governs estan exemptes en l’ utilització d’enganys i manipulacions per aconseguir els seus propòsits, però tanmateix aquest és un tema per ser explicat en altres ocasions.