Plans i tècniques d'imatge i enrregistrament

En sessions posteriors de CAE varem tractar temes relacionats amb l’enquadrament i la tipologia de plans i demès tècniques i recursos que posteriorment ens servirien per crear i donar forma a un curt film que ha de servir per completar l’avaluació de l’assignatura.
En primer lloc varem parlar de l’enquadrament que és limitar o retallar part de la realitat que veiem i que pot crear realitats diferents amb aspectes que estan fora de l’enquadrament, és a dir, que pot transmetre unes sensacions, emocions i creences a l’espectador amb allò que ni tan sols surt a l’enquadrament, allò que està fora d’imatge i que potser en la realitat ni tan sols esta.
També varem parlar sobre la llei dels tres terços i varem entendre que la divisió del pla de l’enquadrament en tres fileres i tres columnes, serveix per saber distribuir els elements en la fotografia i mantenir un equilibri.
Tot seguit varem parlar sobre la tipologia dels plans i altres recursos, però ho tractaré breument perquè d’altre banda l’extensió de l’entrada seria pesada a la vostra lectura.
Sobre tipologia de plans: Tenim plans curts o expressius que podem disgregar en primaríssim primer pla, primer pla i pla de detall. Plans migs o plans narratius que es composen amb el pla americà, el pla mig normal i el pla mig curt. Per últim els plans llargs o plans descriptius formats pel gran pla general o el pla de conjunt.
Parlem de les tècniques o recursos, també molt breument exposades: Pel que fa a la angulació veiem tres tipus de situació de la càmera, el picat (expressa inferioritat), el pla o horitzontal (expressa objectivitat) i el contrapicat (expressa superioritat).
Pel que fa als moviments de càmera parlaríem del zoom (càmera fixa), el tràveling (càmera amb moviment), el tràveling circular (càmera amb moviment circular), la panoràmica (càmera fixa però amb moviment sobre l’eix) o la panoràmica d’escombrat (ressalta la imatge inicial i la final, el que hi ha al mig no té importància).
L’últim apartat és per a les transicions d’on podem destacar els talls (d’un pla a un altre, de cop), el fos encadenat (per explicar el pas del temps), la fosa de sortida (fondre la imatge per acabar), la fosa d’entrada (fondre la imatge per donar una entrada al contingut) o les cortines (canvi d’una imatge a una altre a través de efectes diversos).
Per últim cal anar amb compte amb els salts de record i el control de l’eix de zenit, perquè són elements que no mantenen l’equilibri i que fan que l’espectador es perdi en la continuïtat de l’acció