Making off a Cervera

Abans de començar a explicar la nostra petita anècdota a Cervera cal esmentar la preparació prèvia a la gravació de fragments per formar el curt. No és tan senzill com agafar la càmera de vídeo i començar a gravar, abans que això cal fer el disseny d’un guio del film a realitzar, i en aquest guio s’ha de tenir present la idea, temàtica, història o objectiu del film, els plans que s’usaran, els recursos o tècniques que donin l’efecte desitjat, el temps del que es disposa i el temps de durada de cada fragment del clip de vídeo, l’entrada i sortida dels personatges i diversos elements d’importància etc... Així doncs, abans de posar-se a gravar cal fer tot un treball previ d’organització i adequació, una espècie d’esquema que t’orienti en la construcció del curt, que com no, el varem poder realitzar amb les instruccions d’en Pitu.

El tema que ens introdueix en aquest escrit del Bloc és el MAKING OFF A CERVERA. De fet a Cervera nomès vam gravar una part del curt, però va ser una excursioneta molt maca, d'un diumenge sencer, en la que fins i tot vam veure nevar i vam jugar sota les volves incessants. Els avis de la Sara van ser, apart d'uns actors estraordinaris, una gent molt hospitalaria i amable que ens van convidar a dinar i fins i tot ens van servir el cafè a la vora del foc que guspirejava xemeneia amunt.

Ja veieu, un treball com la composició d'un video que es va realitzar entre Barcelona i Cervera i que compte amb la col·laboració de familiars, ens va dur tambè a gaudir d'un dia fantàstic i agradable. Tot i la feinada anterior, tot i la feinada posterior, tot i la feina en que jo no sóc l'artifex principal, tot i els pros i contres... el curt de Les màquines no descansen; una experiència positiva i enrriquidora.

Plans i tècniques d'imatge i enrregistrament

En sessions posteriors de CAE varem tractar temes relacionats amb l’enquadrament i la tipologia de plans i demès tècniques i recursos que posteriorment ens servirien per crear i donar forma a un curt film que ha de servir per completar l’avaluació de l’assignatura.
En primer lloc varem parlar de l’enquadrament que és limitar o retallar part de la realitat que veiem i que pot crear realitats diferents amb aspectes que estan fora de l’enquadrament, és a dir, que pot transmetre unes sensacions, emocions i creences a l’espectador amb allò que ni tan sols surt a l’enquadrament, allò que està fora d’imatge i que potser en la realitat ni tan sols esta.
També varem parlar sobre la llei dels tres terços i varem entendre que la divisió del pla de l’enquadrament en tres fileres i tres columnes, serveix per saber distribuir els elements en la fotografia i mantenir un equilibri.
Tot seguit varem parlar sobre la tipologia dels plans i altres recursos, però ho tractaré breument perquè d’altre banda l’extensió de l’entrada seria pesada a la vostra lectura.
Sobre tipologia de plans: Tenim plans curts o expressius que podem disgregar en primaríssim primer pla, primer pla i pla de detall. Plans migs o plans narratius que es composen amb el pla americà, el pla mig normal i el pla mig curt. Per últim els plans llargs o plans descriptius formats pel gran pla general o el pla de conjunt.
Parlem de les tècniques o recursos, també molt breument exposades: Pel que fa a la angulació veiem tres tipus de situació de la càmera, el picat (expressa inferioritat), el pla o horitzontal (expressa objectivitat) i el contrapicat (expressa superioritat).
Pel que fa als moviments de càmera parlaríem del zoom (càmera fixa), el tràveling (càmera amb moviment), el tràveling circular (càmera amb moviment circular), la panoràmica (càmera fixa però amb moviment sobre l’eix) o la panoràmica d’escombrat (ressalta la imatge inicial i la final, el que hi ha al mig no té importància).
L’últim apartat és per a les transicions d’on podem destacar els talls (d’un pla a un altre, de cop), el fos encadenat (per explicar el pas del temps), la fosa de sortida (fondre la imatge per acabar), la fosa d’entrada (fondre la imatge per donar una entrada al contingut) o les cortines (canvi d’una imatge a una altre a través de efectes diversos).
Per últim cal anar amb compte amb els salts de record i el control de l’eix de zenit, perquè són elements que no mantenen l’equilibri i que fan que l’espectador es perdi en la continuïtat de l’acció

Salvamento gatuno (Disney 1941)

Dedico una entrada a l’anàlisi del curt de Disney “Salvamento gatuno” perquè ens mostra el poder comunicatiu i de condicionament de la imatge.
Durant la visualització d’aquest curt varem poder observar l’agressivitat de les imatges, la sintonia entre imatge i so per crear diferents emocions en l’espectador, la transferència de valors a partir de la humanització dels animals, el masclisme i representació del paper de la dona com a dolenta o assassina a través d’una planxa, l’autoritat de l’home davant de la dona pel fet que en Mickey fa de pare i posa l’ordre i les normes, i tot un seguit d’etcs i exemples que ens demostren el poder comunicatiu que tenen les imatges.
Aquest poder s’utilitza en molts casos per aconseguir una finalitat, un benefici, un avantatge sobre la resta de la societat. I per aconseguir aquest fet s’usa sovint la manipulació, la convicció de que necessites quelcom per viure, que és indispensable, tot i que les persones que no ho tenen no s’han mort pas. La publicitat usa aquestes tècniques, l’engany o la sensació de que t’oferten quelcom imprescindible per la teva felicitat... veiem-ne un exemple amb l’espot publicitari de Play Station, un espot antic però ple de misteris i imatges que t’inciten a l’ús d’un producte que ni tan sols publiciten verbalment, però que queda emmagatzemat en el teu subconscient.
Tampoc els governs estan exemptes en l’ utilització d’enganys i manipulacions per aconseguir els seus propòsits, però tanmateix aquest és un tema per ser explicat en altres ocasions.

Entre el Flipbook, la fotografia i el Traumastrat

En una de les sessions inicials de CAE varem parlar sobre què és i com funciona un Flipbook, sobre els principis de la càmera fotogràfica i de com crear una càmera fotogràfica amb l’espai de la pròpia classe. Finalment en Pitu ens va presentar el Traumastrat i el varem dur a la practica amb els dibuixos d’un ocell i una gàbia que ell mateix ens va facilitar.
El Flipbook és un sistema en paper que pretén imitar el cinema. És un llibre que al passar les pàgines molt despresa es pot observar el moviment continu dels dibuixos. En el món del cinema passen 24 fotogrames per segon.
El principi de la caixa fotogràfica el realitzarem amb una caixa de sabates. Agafem una caixa de sabates, la pintem de negre per dins, col·loquem el paper fotogràfic i tanquem i segellem la caixa de tal manera que no entri llum. Llavors li fem un foradet a la caixa per on entrarà la llum i la imatge ( forat a mode d’objectiu ), posem la caixa a la distància corresponent, obrim l’objectiu, deixem passar 20 segons i tornem a tancar l’objectiu. Ja tenim la fotografia.
Per fer una càmera fotogràfica amb l’espai de classe hem de seguir els passos vistos en el principi de la càmera fotogràfica. No pintarem les parets de negre, però si que tancarem els llums i les cortines. Usarem una lupa com a objectiu i un foli blanc com a paper fotogràfic, posarem la lupa a la finestra de manera que només passi la llum per la lupa, i amb la llum també passarà la imatge que és veurà plasmada en el paper.
Ja només ens queda el Traumastrat. El Traumastrat funciona amb el mateix principi que la televisió. S’agafen imatges separades i mitjançant el moviment giratori es produeix un efecte de conjunt entre les dues imatges inicials, resultant un única imatge.