Començaré dient que vaig néixer, com molts altres, en una etapa de progrés tecnològic. Per mi la televisió sempre va ser en color, apareixien consoles i videojocs que contínuament es milloraven i perfeccionaven, tanmateix com els ordinadors. Tots els formats s’anaven modificant, del VHS vam passar al DVD, o del casset al CD, sense cap mena de problema; però abans d’aquests formats n’hi havia d’altres que per mi ja formaven part de la història, eren antigalles.
Avui en dia s’ha produït un altre canvi respecte dels meus anys iniciàtics en la tecnologia d’oci i comunicació. Del DVD al DivX i BlueRay, del CD al Mp3, del Internet convencional i establert que coneixíem i en el que només érem titelles que accedíem a informacions i programes prefixats a un Internet sense tantes barreres, o si més no amb les barreres més distants, en el que som nosaltres els que creem informació, on moldejem el nostre concepte de la realitat i el podem transmetre a la gent d’arreu del món.
Els temps canvien i les coses evolucionen. Ara m’adono que sóc un analfabet digital respecte el domini aclaparador que abans exercíem sobre les tecnologies que eren al nostre abast. Tant de bo que el Pitu ens faci obrir els ulls a moltes coses que encara ens passen desapercebudes... només ens queda adaptar-nos i aprendre dels canvis tecnològics, o ens emmotllem a una formació permanent o l’avanç digital ens durà a la caducitat.
